- La durada mitjana dels contractes de temporada s’ha situat en 12,42 mesos el 2024, segons una mostra de més de 1.400 contractes registrats per la Cambra
- Els contractes de temporada són legals i estan emparats per la Llei d’Arrendaments Urbans per a ús diferent del d’habitatge residencial i no estan subjectes a les limitacions de renda imposades als lloguers permanents
- La CPUBCN assenyala que el lloguer de temporada té unes funcionalitats concretes per la població flotant i el problema de l’habitatge radica en un mercat de lloguer tensionat, amb una oferta limitada i una demanda elevada, així com en una regulació que desincentiva el lloguer estable
El lloguer de temporada a la ciutat de Barcelona va representar només un 2,68% del parc de lloguer disponible l’any 2024, segons un informe elaborat per la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona (CPUBCN). Aquesta xifra s’ha obtingut a través de la ràtio entre el parc de lloguer disponible (314.144 habitatges) i el nombre de contractes temporals signats a la capital catalana (8.406 pisos) durant el 2024.
L’informe elaborat per la CPUBCN, basat en dades de l’INCASOL, del Departament d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, analitza l’evolució del lloguer de temporada a Catalunya i a Barcelona i posa en relleu els factors que condicionen l’oferta d’habitatge. En un context de mercat tensionat, el document aporta dades i reflexions sobre el paper dels contractes temporals en el debat polític i normatiu.
En primer lloc, l’estudi recorda que els contractes de temporada són legals i estan emparats per la Llei d’Arrendaments Urbans per a ús diferent del d’habitatge residencial i que no estan subjectes a les limitacions de renda imposades als lloguers permanents.
Pel que fa a les dades, l’Ajuntament de Barcelona exposa que el parc residencial, incloent-hi tant habitatges de lloguer com de propietat, és de 815.075 unitats. Això significa que el lloguer temporal (8.406 contractes) va suposar l’any 2024 només l’1,03% del total d’habitatges destinats a ús residencial.
La CPUBCN assenyala que el lloguer de temporada té unes funcionalitats concretes per la població flotant i el problema de l’habitatge radica en un mercat de lloguer tensionat, amb una oferta limitada i una demanda elevada, així com una regulació que desincentiva el lloguer estable.
L’informe també recull que el saldo entre altes i baixes de contractes d’ús permanent és positiu. Concretament, es van signar 32.905 contractes nous i es van donar de baixa 30.179, el que deixa un saldo positiu de +2.726 l’any 2024. Aquesta dada indica que no és evident un traspàs de contractes d’ús permanent a temporals, ja que en cas de ser així, el saldo hauria de ser negatiu i no ho és. Les estadístiques analitzades indiquen que no s’estan formalitzant contractes temporals de forma irregular.
D’altra banda, aquest tipus d’habitatges tenen majors costos de gestió, per l’equipament que requereixen, pel desgast en el seu ús i per l’alta rotació dels usuaris. Però no únicament els perjudica l’increment dels costos de gestió. També la seva fiscalitat és superior, atès que no es beneficien de la reducció en els rendiments en l’IRPF de què gaudeixen els contractes d’habitatge permanent. Això explica que el lloguer d’aquest tipus d’habitatge temporal sigui més car que el del permanent.
Pel que fa al tractament fiscal els rendiments dels contractes de residència habitual d’habitatges propietat de persones físiques gaudeixen d’una important bonificació en l’IRPF sobre el seu rendiment. Aquesta bonificació no és d’aplicació als contractes temporals. En el cas de les societats, és indiferent el tipus de contracte, en cap cas gaudeixen de bonificació fiscal en base a la modalitat del contracte.
Finalment, l’informe elaborat per la CPUBCN revela que la durada mitjana dels contractes de temporada s’ha situat en 12,42 mesos el 2024, segons una mostra de més de 1.400 contractes registrats per la Cambra. Aquest fet confirma que molts contractes temporals tenen una durada al voltant de l’any.